Història

Al lloc que avui ocupa el mercat ja n’hi havia un a l’aire lliure des del finals del segle XIX, aleshores als límits del municipi independent de Les Corts de Sarrià.

El nom del Mercat del Ninot és d’origen popular i està lligat al mascaró de proa que presidia la porta d’una taverna molt coneguda de la zona a les acaballes del segle XIX. Aquest establiment era molt concorregut perquè venia el vi a molt bon preu. Aviat es va convertir en el centre social del barri, un local que sortia sovint a la premsa per tota mena de crims i escàndols.

Es diu popularment que la filla de la taverna va presenciar el desballestament d’un vaixell a la Barceloneta, i que es va encapritxar del mascaró de proa, una talla de fusta policromada d’autor desconegut i de poc més d’un metre, que representava un jove grumet amb una gorra de plat en la mà dreta i un certificat nàutic enrotllat a l’altra.

La noia va aconseguir endur-se-la cap a les Corts, on la van col·locar a la façana de la taberna familiar, al número 9 del carrer València (avui número 107). El “Ninot” va incrementar encara més la fama de l’establiment, ja que la gent deia “vaig a comprar vi al Ninot” i per extensió es referia a la zona.

En pocs anys es va produir una urbanització accelerada al voltant del carrer Villarroel i València, i es van multiplicar els negocis al seu voltant. Aquella nova àrea comercial va passar a anomenar-se popularment amb el nom de “el Ninot”, i la seva prosperitat anava cada dia a més, també per la seva proximitat amb el Pont del Mico, via d’entrada a Barcelona que travessava les vies del tren on avui hi ha la cruïlla dels carrers Aragó i Casanova, i per on els ciutadans de l’època passaven mercaderies sense pagar la taxa municipal, els burots.

A la zona hi va sorgir un mercat ambulant, que es muntava els dissabtes als voltants de la fàbrica Batlló -actual Escola Industrial-, aprofitant que els obrers en sortien amb la setmanada a la butxaca. L’èxit del les botigues de la zona van provocar inclús que els comerciants de l’àrea fiscal barcelonina fessin campanyes de pressió sobre les autoritats perquè s’aturés el que consideraven una competència deslleial.

L’Ajuntament de Barcelona va interposar diverses demandes contra el mercat ambulant per la insalubritat i l’entorpiment de la circulació que ocasionava, fins que l’Ajuntament de les Corts va decidir l’any 1892 adequar el solar on avui trobem l’actual mercat, al carrer Mallorca, entre Villarroel i Casanova.

El nou mercat va obrir al públic l’any 1893, amb el nom de Mercat de l’Avenir (o Provenir), malgrat que popularment sempre es va conèixer com al Mercat de Ninot. En aquell temps, les parades eren a l’aire lliure, sense coberta fixa.

El Ninot va ser un mercat a l’aire lliure fins l’any 1933, moment en que es va cobrir el recinte amb l’estructura metàl·lica dissenyada per Antoni de Falguera Sivilla i Joaquim Vilaseca Rivera.

En temps de la Segona República (1931-1936), es va canviar el nom pel popular Mercat del Ninot, però aquest nom va ser rebutjat novament pel govern franquista, i es va tornar a dir oficialment Mercado del Porvenir. Finalment, amb l’adveniment de la democràcia, i gràcies a la pressió dels seus comerciants, el mercat va recuperar el seu nom d’origen popular, Mercat del Ninot.

El Mercat del Ninot reobre després d’una remodelació integral que va durar cinc anys, i durant la qual els paradistes es van instal·lar a una carpa provisional al carrer Casanova, davant l’Hospital Clínic.

El mercat municipal de l’Esquerra de l’Eixample estrena així nova imatge interior i exterior, amb més de 80 parades i mostradors més vistosos, passadissos espaiosos i barres de degustació.

Arquitectura

El nou mercat manté l’estructura metàl·lica prèvia, formada per tres cossos amb el central més elevat, però incorpora importants canvis millorar l’experiència de comerciants i visitants.

Les cobertes i les façanes es redissenyen amb un sistema de lames perforades per permet entrar la llum natural des de l’exterior sense deixar passar la radiació solar directa, que podria fer malbé els aliments. La remodelació també permet mesures d’eficiència energètica, com ara climatització mitjançant ús de plaques fotovoltaiques i aigua calenta mitjançant plaques solars, enllumenat amb tecnologia LED i sistemes de regulació de flux d’aire.

Les façanes laterals integren les parades exteriors per guanyar metres de vorera i espai en les dues places que es generen al carrer Mallorca. A banda, el buidatge del subsòl permet la generació de dues plantes subterrànies, que avui alberguen un pàrquing, un auto-servei, espais de càrrega-descàrrega i magatzems.

El projecte de remodelació és obra de l’estudi MAP Arquitectes-Mur Geganté Arquitectes, dirigit per Josep Lluís Mateo.